Després de dies analitzant els diaris El Mundo i El País i seguint de prop tot allò relacionat amb el cas del jutge Baltasar Garzón, es pot constatar que, molt probablement, el fet de voler estar ben informat és una qüestió de fer balanç entre les informacions que ens ofereixen els diferents mitjans de comunicació. Prenent com a exemple els fets de l’acusació de prevaricació a Garzón, els dos diaris són un exponent magnífic per veure de quina manera aquelles parts del les que un careix, es poden compensar fàcilment donant un cop d’ull a l’altre.
Tenint en compte que El Mundo té una agenda informativa pròpia, i moltes vegades es basa en tirar per terra tot allò que fa el govern del PSOE, en el cas Garzón és un bon mitjà per estar assabentat de perquè el jutge està acusat de prevaricació des d’un punt de vista judicial, i no quedar-se només amb el to moralista i totalment a favor que s’encarrega d’expandir El País. Tots dos obvien coses, totes les que creuen necessàries per defensar o detractar amb les seves paraules el seu convenciment a ultrança.
Basant-nos en aquests exemples, podem creure en uns mitjans de comunicació imparcials?
No hay comentarios:
Publicar un comentario