La culpa és dels mitjans

Barcelona va viure ahir al matí un dels dies més vergonyosos que es recorden a la ciutat comtal en els últims anys. Els Mossos d’Esquadra, sota les ordres del Conseller d’Interior Felip Puig, van intentar desallotjar la Plaça Catalunya, on fa gairebé dues setmanes que hi viuen acampats centenars d’indignats. L’excusa va ser que era necessari netejar-la, no només per assegurar-ne la higiene i la salubritat, sinó per poder desfer-se de tots aquells utensilis considerats perillosos de cara a la possible victòria del Barça a Wembley, i evitar així que hi hagués una batalla campal entre els indignats i els culés que s’arribarien a Canaletes.

Que per netejar una plaça es necessitin 400 Mossos d’Esquadra, ja és estrany. Que la Plaça Catalunya s’hagi de netejar urgentment un dia abans que es produeixin les allaus d’aficionats del Barça, sabent com queda Barcelona de bruta i de malmesa el dia després de la celebració d’una copa, també ho és. Però que Felip Puig sigui incapaç de reconèixer que la neteja (de persones) que volia fer se li ha escapat de les mans és, mai millor dit, indignant.

Però no content amb la crispació que ha provocat, el Conseller d’Interior ha decidit carregar contra els mitjans. Els mitjans? Centenars de persones acaben a l’hospital i la culpa és dels mitjans? Segons Puig “a vegades els mitjans de comunicació no tenen un punt d’equilibri”. Ho ha dit aquest matí en un discurs durant la seva visita a Valls per la celebració del Dia de les Esquadres. Segons Puig, el mitjans s’han dedicat a posar en dubte l’eficàcia de la policia i per això, tothom s’ha fet ressó que hi ha centenars d’indignats a l’hospital, però ningú no sabia res sobre Mossos ingressats.

Ningú en sabia res? Jo, per exemple, sí que ho sabia. Ni el 3cat24.cat, ni el diari electrònic Vilaweb, per posar dos exemples de mitjans, han obviat aquestes dades. Trobo que tots els mitjans –almenys els catalans- s’han dedicat a informar i no a posicionar-se. L’única premsa espanyola que avui ha donat el número de Mossos ferits en portada, ha estat El Mundo. Els únics que defensen l’actuació policial, La Razón, amb frases com “Los indignados enseñan los dientes en Barcelona y provocan graves altercados”.

Com és que l’actuació policial que defensa el senyor Puig s’acosta tant al que pensen els grans diaris de la dreta, com El Mundo i La Razón? En principi el Conseller de Convergència no té aquestes ideologies polítiques, però avui, aquestes ideologies es toquen més que mai.

Cap diari espanyol obvia el què va passar ahir a la Plaça Catalunya de Barcelona i a vegades ho combinen amb el nomenament de Rubalcaba i com no, amb la final de la Champions del Barça. És estrany, però per primera vegada una notícia de la societat supera al futbol. Els mitjans que tant ha criticat el senyor Puig, han sabut escollir quina era la notícia més important del dia. Llàstima que hi hagi hagut d’haver garrotades perquè això passi.

PP malgrat la corrupció

Mentre a Catalunya la participació a les eleccions ha estat de poc més del 50% de votants, al País Valencià, on votaven representants a les Corts per eleccions autonòmiques a més de locals, ha estat d’un 71,46%. Aquest resultat, es pot pensar en un primer moment, hauria hagut d’afavorir la pluralitat a les Corts en favor de tots els partits, i no fomentar el bipartidisme, tal és la tendència que tenim, no només a Espanya, sinó a d’altres països tan europeus com de fora de la UE.

Però a València ni tan sols han donat oportunitat que aflori el bipartidisme tan típic nostre de Partit Popular/Partit Socialista, sinó que a les Corts Valencianes torna a regnar amb majoria absoluta el PP, tenyint el mapa de la Comunitat Valenciana de blau en totes tres circumscripcions. La davallada històrica que han patit els socialistes en tot l’estat, en té gran part de la culpa. La repartició doncs, hauria quedat amb 55 escons per al PP (se’n necessiten 50 per a la majoria absoluta), 33 per PSPV, 6 per a la coalició Compromís i 5 per EUPV, que cal recordar que es va separar de Compromís a meitat de la legislatura deixant el partit amb només 4 escons dels 7 que havien aconseguit. És a dir, tot i que el vot pels populars ha estat d’un 4% menys, encara han guanyat un escó.

Serà perquè tothom creu les paraules del president Camps, “el pasado no tiene valor, sólo me importa el futuro”, tot i que saben que el futur d’aquest home li depara encara bastants cites judicials.

Tant Vilaweb, com el diari Ara, han centrat la seva atenció a estudiar els resultats a Ses Illes, el País Valencià, i Barcelona conjuntament, (l’Ara també dóna informació d’Espanya) amb uns reportatges multimèdia plens d’informació electoral, tal com nombre de vots, escons i percentatges. Vilaweb prefereix no donar més bombo del que necessita al PP, i centra les seves notícies en el nou cicle que s’obre a l’esquerra valenciana. Precisament l’editorial de Vicenç Partal està dedicada a l’aixecament de Compromís (i a la davallada d’Esquerra Republicana). Les notícies de l’Ara en contra de Camps, abunden, i es poden trobar poques sobre Compromís.

Per agafar dos models oposats de diari, ens centrem en El Mundo i La Razón. El Mundo obre les seves pàgines de la Comunitat Valenciana de manera subtil: no parla directament del PP sinó que prefereix centrar-se en “l’anàlisi del fracàs electoral” i mostrar una fotografia de Jorge Alarte, candidat del PSPV,  cabizbajo. No caldria ni parlar de les notícies tendencioses de La Razón, on en destaca una que es titula “La victoria del PP en las elecciones municipales minuto a minuto”. En les poques notícies on apareix la coalició Compromís, fins i tots els titulars comencen amb la paraula PP.

Cap diari pot amagar la seva tendència i menys en temps d’eleccions. Podrem trobar alguna dia quelcom amb neutralitat absoluta? L’exemple de l’enfoc després de l’enfortiment del polèmic PP ens dóna la resposta.

Manifestacions contra les retallades

El diari Ara, qui moltes vegades es dedica a fer portades tipus pòster sobre un tema que considera excepcional, carrega avui contra El Periódico i la seva portada monotemàtica sobre la manifestació d’ahir a Barcelona en contra de les retallades del Govern. I no només en parla sinó que considera que és un dels deu temes més importants del dia, en situar la notícia en el número tres en el seu rànking diari. La notícia, que planteja el titular com si parlés només de El Periódico, fa un repàs de tota la premsa espanyola sobre aquest tema, encara que no queda molt clar per quin motiu.

Però parlant sobre què fan els altres diaris, caldria destacar que a diferència de la majoria de diaris catalans, La Vanguardia dedica l’última notícia de portada a la manifestació contra les retallades, tot i que a dins, és el tema de l’editorial. Tot i  haver demostrat la quantitat de la població que n’està en contra, Antich dóna la culpa del què passa a la mala gestió tant del tripatit com del Departament de Salut a l’hora d’explicar que es vol fer amb els recursos de què disposen menystenint subtilment la reacció dels catalans ahir.

Anar omplint diari

Encara no fa una setmana de la mort per part dels Estats Units d’Osama Bin Laden, i segurament s’hagi convertit en una de les notícies que més tinta ha fet córrer en els diaris de la nostra història - a excepció, potser, de l’atemptat contra les Torres Bessones els setembre de 2001-. Com pot ser que diaris com La Vanguardia, El País o l’Ara, puguin publicar desenes de pàgines sobre un tema la informació del qual ens està sent transmesa per part dels executors de manera contradictòria i amb comptagotes?

 El cert és que fent una ullada als diaris d’aquesta setmana, el que abunda en les notícies relacionades amb la mort del líder d’Al Qaeda és el gènere interpretatiu: cada redactor o articulista dóna el seu punt de vista sobre el futur del món després de la mort d’Osama Bin Laden. Teories i especulacions contradictòries entre periodistes, cronologies i repàs de biografia se succeeixen dia rere dia, per  intentar aportar un cobriment informatiu pràcticament inexistent que estigui a l’alçada dels fets. Rectificacions constants d’allò que el govern dels Estats Units deixa anar segons el que li vagi millor en cada moment. Podrem obtenir una explicació verídica que resolgui el misteri?