PP malgrat la corrupció

Mentre a Catalunya la participació a les eleccions ha estat de poc més del 50% de votants, al País Valencià, on votaven representants a les Corts per eleccions autonòmiques a més de locals, ha estat d’un 71,46%. Aquest resultat, es pot pensar en un primer moment, hauria hagut d’afavorir la pluralitat a les Corts en favor de tots els partits, i no fomentar el bipartidisme, tal és la tendència que tenim, no només a Espanya, sinó a d’altres països tan europeus com de fora de la UE.

Però a València ni tan sols han donat oportunitat que aflori el bipartidisme tan típic nostre de Partit Popular/Partit Socialista, sinó que a les Corts Valencianes torna a regnar amb majoria absoluta el PP, tenyint el mapa de la Comunitat Valenciana de blau en totes tres circumscripcions. La davallada històrica que han patit els socialistes en tot l’estat, en té gran part de la culpa. La repartició doncs, hauria quedat amb 55 escons per al PP (se’n necessiten 50 per a la majoria absoluta), 33 per PSPV, 6 per a la coalició Compromís i 5 per EUPV, que cal recordar que es va separar de Compromís a meitat de la legislatura deixant el partit amb només 4 escons dels 7 que havien aconseguit. És a dir, tot i que el vot pels populars ha estat d’un 4% menys, encara han guanyat un escó.

Serà perquè tothom creu les paraules del president Camps, “el pasado no tiene valor, sólo me importa el futuro”, tot i que saben que el futur d’aquest home li depara encara bastants cites judicials.

Tant Vilaweb, com el diari Ara, han centrat la seva atenció a estudiar els resultats a Ses Illes, el País Valencià, i Barcelona conjuntament, (l’Ara també dóna informació d’Espanya) amb uns reportatges multimèdia plens d’informació electoral, tal com nombre de vots, escons i percentatges. Vilaweb prefereix no donar més bombo del que necessita al PP, i centra les seves notícies en el nou cicle que s’obre a l’esquerra valenciana. Precisament l’editorial de Vicenç Partal està dedicada a l’aixecament de Compromís (i a la davallada d’Esquerra Republicana). Les notícies de l’Ara en contra de Camps, abunden, i es poden trobar poques sobre Compromís.

Per agafar dos models oposats de diari, ens centrem en El Mundo i La Razón. El Mundo obre les seves pàgines de la Comunitat Valenciana de manera subtil: no parla directament del PP sinó que prefereix centrar-se en “l’anàlisi del fracàs electoral” i mostrar una fotografia de Jorge Alarte, candidat del PSPV,  cabizbajo. No caldria ni parlar de les notícies tendencioses de La Razón, on en destaca una que es titula “La victoria del PP en las elecciones municipales minuto a minuto”. En les poques notícies on apareix la coalició Compromís, fins i tots els titulars comencen amb la paraula PP.

Cap diari pot amagar la seva tendència i menys en temps d’eleccions. Podrem trobar alguna dia quelcom amb neutralitat absoluta? L’exemple de l’enfoc després de l’enfortiment del polèmic PP ens dóna la resposta.